Burhan Sönmez (Ankara, 1965) és escriptor, professor universitari de teoria literària i novel·la, i advocat. Especialista en drets humans, va exercir a Istanbul, on va fundar l'organització d'activisme social i cultural TAKSAV, i va formar part de l'associació per als drets humans IHD. El 1996 un assalt policial durant una manifestació pacífica el va deixar greument ferit i es va haver d'exiliar a Londres, on va rebre tractament gràcies a l'ONG Freedom from Torture. Les seves obres, que arrelen en els contes i les llegendes orals, es poden llegir en una trentena de llengües. Ha publicat Kuzey i Masumlar, amb la qual va obtenir els premis Sedat Simavi i Izmir Saint Joseph, i Istanbul Istanbul, la seva primera obra traduïda al català. És membre fundador del Writers Circle PEN International. El seu compromís i qualitat literària li han valgut el premi Disturbing the Peace, atorgat per la Vaclav Havel Library Foundation, un reconeixement als escriptors perseguits per haver desafiat règims totalitaris.

Tancats dins d'una cel·la subterrània d'Istanbul quatre homes esperen els seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten el silenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint un relat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona. Durant deu dies s'expliquen contes i vivències personals, desitjos i temors, anhels de futur i penes del passat; somnis. A poc a poc converteixen la ciutat en la protagonista real de la història, creant una paràbola lluminosa on conviuen el patiment i la il·lusió amb totes les seves contradiccions.
Aquesta novel·la és un homenatge a la creació i a la compassió, una obra que barreja la perspicàcia i l'humor amb la tragèdia. Un triomf rotund de la imaginació i una carta d'amor a Istanbul, escenari de tota esperança i de tota desesperança, convertida per l'autor en una font de relats incontenible.